El concepte d’innovació amaga dintre seu matisos i fins i tot significats múltiples. Per això, convé començar deixant clara la base sobre la qual es desenvolupa aquest article.
Entenem la innovació com “la capacitat de generar noves idees, portar-les a la pràctica i, a través seu, fer aportacions a les persones a qui dirigim els nostres serveis”.
Així doncs, si bé la creativitat, la capacitat de trobar nous camins, noves maneres de fer i instruments nous… són elements necessaris per donar lloc a la innovació, per
si sols no la produeixen. Més enllà de produir noves idees, s’han de poder dur-les a la pràctica. En aquest sentit, quan parlem d’innovació, parlem d’alguna cosa feta realitat o
factible de ser convertida en realitat. Mentre no arribem a aquesta situació, podem parlar de recerca i d’experimentació, però no pròpiament d’innovació.
Però amb les idees portades a la pràctica encara tampoc n’hi ha prou per omplir de sentit la innovació, tal com aquí utilitzem aquest concepte. Cal que aquestes idees fetes acció, convertides en una realitat diferent, siguin capaces d’aportar valor a les persones, a les organitzacions, a la ciutadania. Si no fos així, podríem parlar d’invents, però no d’innovació. Una nova manera d’atendre la
ciutadania en la qual el professional els parli en esperanto pot suposar una innovació portada a la pràctica, però difícilment trobarà un destinatari capaç de percebre el valor que això li aporta.